Tremolo (2024), 12’

Direcció, guió i muntatge

El so característic d’un acordió, el seu ‘tremolo’, és el resultat de la suma de dues o més llengüetes que, quan sonen juntes, produeixen un so vibrant, tremolós, que és propi de cada marca d’acordions i que amb el temps i segons l’ús esdevé únic per a cada instrument.

En Gerard es dedica a la reparació d'acordions i rep encàrrecs d'arreu. Mentre treballa, reflexiona sobre el vincle entre els músics i el seu instrument i comparteix el record d'un encàrrec molt especial: la reparació d'un instrument centenari que va acompanyar el seu propietari durant la Retirada de febrer de 1939, després de la desfeta republicana al final de la Guerra Civil, i va anar a raure, com més de cent mil persones, al camp de refugiats d’Argelès-sur-Mer.

Per a en Gerard, tornar l’alè i la veu a un instrument que va ajudar al seu propietari a sobreviure aquest periple suposa aportar el seu granet de sorra a una reparació que ha quedat històricament pendent. La possibilitat de fer de bell nou melodies que encara no han sonat esdevé, així, una manera de combatre l'oblit.